7 d’agost de 2016






Terres de l' Ebre: muntanyes, lo riu, el mar, paisatges, 

cultura, llegendes i 
gastronomia, de categoria, per xalar.



A les Terres de l'Ebre cada instant restarà gravat a la retina. Deixa`t seduir



De les muntanyes al mar, les Terres de l'Ebre, amb 3.290 km.2, amb 180.855

habitants (dades 2016) declarades reserva de la biosfera per la UNESCO (2013) acull la

zona humida

més  important de la costa mediterrània a la península Ibèrica, ofereixen una diversitat

inesgotable de paisatges i vivències que configurem tres importants elements a la seva

geografia, les serres, la mar i lo riu, uns tresors que inspiren i fan treure pit als ebrencs

i enamoren els visitants com a Ernest Miller Hemingway, un dels escriptors més rellevants

del segle XX.


La seva denominació que ja havia popularitzat el rapitenc Sebastià Juan i Arbó al seu llibre Terres de l'Ebre (1932), es va oficialitzar al Congrés de Cultura Catalana celebrat a Tortosa el 1977, gràcies a l'empenta de la Plataforma en Defensa de l'Ebre,  moviment que encara avui 2016 continua la lluita contra el Pla hidrològic nacional que impulsa el govern d'Espanya, contra els interessos del territori i el posicionament de la Generalitat de Catalunya i d'Europa.

Serres de muntanyes abruptes i enigmàtiques, presidides pel seu sostre lo Caro (1.441 m.), boscos frondosos, amb la fageda més meridional dels Països Catalans, plana fèrtil i lo riu, amb influència notable sobre la vida dels ebrencs, en una terra de jotes amb accent propi, configuren un mosaic d'escàndol que cal visitar.

El Mediterrani mostra a les Terres de l'Ebre la seva esplendor amb el Delta i les platges, entre les quals destaquen la de lo Trabucador, Punta Fangar, la Marquesa, Migjorn, Riumar, Alfacada, Serrallo, Eucaliptus, Aluet, i una diferent a la resta, la de còdols, a  Casas d'Alcanar a tocar del País Valencià i el riu Sènia.

Les llegendes es remunten als víkings o al nét de Noè, com a fundador de Tortosa, ambdós es diu que van pujar riu amunt i fins i tot segons algunes fonts,hi va passar Aníbal. Històries d'animals, dones d'aigua, embruixades com la Bonita, menairons, una reina mora, els gegants, els petrificats o la sirena de Sol-de-riu (Alcanar) que cantava per encantar els homes, formen part de la cultura d'unes terres que tenen com a pròpia i arrelada la festa del  correbous i que envien al món les seves reivindicacions mitjançant les jotes de les veus de: Quico el Célio, el Mut i  el Noi de les Ferreries, Pepet i Marieta o Pep García "lo Canalero" (1914-2014), entre d'altres.

Tot i a quest reguitzell de paisatges la historia en té un de molt negatiu que van viure aquelles terres durant la Guerra Civil del qual  lo riu va ser l'escenari de la batalla més cruenta entre republicans i franquistes lliurada entre el 25 de juliol i el 16 de novembre de 1938 entre Mequinensa i Amposta. Van ser 115 dies a l'infern amb un balanç de més de 30.000 morts. Possiblement aquella negra experiència fa que vagis on vagis es la gent de les Terres de l'Ebre t'acullen com a casa.

Pels seus pobles i camins es pot gaudir de les cultures dels ibers, romans (la via augusta) , gots i sarraïns, castells, oliveres mil·lenàries, que amb 4800 exemplars és la més gran concentració mundial, pirates i corsaris que es refugiaven a la punta dels Alfacs o el bandoler Jaume Argilaga Major, “lo Moro”, l'any 1846, són testimonis de la cultura mediterrània,

Els amants de l'esport  estan en el seu hàbitat natural,els espais de les Terres de l'Ebre ofereixen tots els papers de l'auca, 
ecoturisme, turisme de natura, barranquisme,
escalada, espeleologia, senderisme, navegació amb caiac per mar i lo riu, travesses a cavall, muntanyes escarpades i tranquil·les platges.

La gastronomia tradicional és pagesa i de pescadors pròpia de la terra, un reflex del paisatge, la mar, lo Delta, la muntanya, la plana i l'horta, cuina diversa de km. 0 amb denominació d'origen (DO) com l'arròs, present  al Delta a partir de 1860, les baldanes, el mandongo, la cabra blanca, els pastissets de cabell d'àngel, el panoli, los musclos, los llagostins,los ostrons o l'oli tot regat amb els vins de la Terra Alta, són altres dels privilegis que ens ofereix un territori amb deficiències estructurals públiques, especialment de transport.

Tot amanit amb la música de les jotes (sense castanyoles) i les cançons tradicionals i reivindicatives de Quico el Célio, el Noi i el  Mut de Ferreries, Pepet i Marieta entre d'altres.

Les bandes de música són un referent a les quatre comarques.  Originàries del segle XIX són generalment municipals i la seva activitat té força rellevància a les festes ebrenques.

Les primeres bandes de música van néixer al País Valencià i no és difícil imaginar que territoris veïns compartim, llengua, cultura i tradicions.


...Són paisatges i colors,
són pobles, cases i pedres
son històries i son anys
són els hòmes i les dones
Son sentiments, són amors
Són de la terra de l'Ebre