Terres
de l' Ebre: muntanyes, lo riu, el mar, paisatges,
cultura,
llegendes i gastronomia, de categoria, per xalar.
A
les Terres de l'Ebre cada instant restarà gravat a la
retina.
Deixa`t seduir
De
les muntanyes al mar, les Terres de l'Ebre, amb uns 3.290 Km2 i 180.855 habitants (dades 2016) declarades reserva de la biosfera
per la UNESCO (2013), acullen la zona humída més important de la costa mediterrània a la península Ibérica, ofereixen una diversitat inesgotable de
paisatges i vivències que configurem tres importants elements a la
seva geografia, les serres, la mar i lo riu, uns tresors que inspiren
i fan treure pit als ebrencs i enamoren els visitants com a Ernest
Miller Hemingway (1899-1961), un dels escriptors més rellevants del
segle XX.
La seva denominació que ja havia popularitzat el rapitenc Sebastià Juan i Arbó (1902-1984) al seu llibre Terres de l'Ebre (1932), es va oficialitzar al Congrés de Cultura Catalana celebrat a Tortosa el 1977, gràcies a l'empenta de la Plataforma en Defensa de l'Ebre, moviment que encara avui 2019 continua la lluita contra el Pla hidrològic nacional que impulsa el govern d'Espanya, contra els interessos del territori i el posicionament de la Generalitat de Catalunya i d'Europa.
Serres
de muntanyes abruptes i enigmàtiques, presidides pel seu sostre
lo Caro (1.441 m.), boscos frondosos, amb la fageda més meridional
dels Països Catalans, plana fèrtil i lo riu, amb influència
notable sobre la vida dels ebrencs, en una terra de jotes amb accent
propi, configuren un mosaic d'escàndol que cal visitar.
El Mediterrani mostra a les Terres de l'Ebre la seva esplendor amb el Delta i les platges, entre les quals destaquen la de lo Trabucador, Punta Fangar, la Marquesa, Migjorn, Riumar, Alfacada, Serrallo, Eucaliptus, Aluet, i una diferent a la resta, la de còdols, a Casas d'Alcanar a tocar del País Valencià i el riu Sénia que fa de frontera.
Les
llegendes es remunten als víkings o al nét de Noè, com a fundador
de Tortosa, ambdós es diu que van pujar riu amunt i fins i tot
segons algunes fonts,hi va passar Aníbal. Històries d'animals,
dones d'aigua, embruixades com la Bonita, menairons, una reina mora,
els gegants, els petrificats o la sirena de Sol-de-riu (Alcanar) que
cantava per encantar els homes, formen part de la cultura d'unes
terres que tenen com a pròpia i arrelada la festa del
correbous i que envien al món les seves reivindicacions mitjançant
les jotes de les veus de: Quico el Célio, el Mut i el Noi de
les Ferreries, Pepet i Marieta o Pep García "lo Canalero"
(1914-2014), entre d'altres.
Tot
i a quest reguitzell de paisatges la historia en té un de molt
negatiu que van viure aquelles terres durant la Guerra Civil del qual
lo riu va ser l'escenari de la batalla més cruenta entre
republicans i franquistes lliurada entre el 25 de juliol i el 16 de
novembre de 1938 entre Mequinensa i Amposta. Van ser 115 dies a
l'infern amb un balanç de més de 30.000 morts. Possiblement aquella
negra experiència fa que vagis on vagis es la gent de les Terres de
l'Ebre t'acullen com a casa.
Pels
seus pobles i camins es pot gaudir de les cultures dels ibers, romans
(la via augusta) , gots i sarraïns, castells, oliveres mil·lenàries,
que amb 4800 exemplars és la més gran concentració mundial,
pirates i corsaris que es refugiaven a la punta dels Alfacs o el
bandoler Jaume Argilaga Major, “lo Moro”, l'any 1846, són
testimonis de la cultura mediterrània,
Els amants de l'esport estan en el seu hàbitat natural,els espais de les Terres de l'Ebre ofereixen tots els papers de l'auca, eco-turisme, turisme de natura, barranquisme,
escalada,
espeleologia, senderisme, navegació amb caiac per mar i lo riu,
travesses a cavall, muntanyes escarpades i tranquil·les
platges.
La
gastronomia tradicional és pagesa i de pescadors pròpia de la
terra, un reflex del paisatge, la mar, lo Delta, la muntanya, la
plana i l'horta, cuina diversa de km. 0 amb denominació d'origen
(DO) com l'arròs, present al Delta a partir de 1860, les baldanes,
el mandongo, la cabra blanca, els pastissets de cabell d'àngel, el
panoli, los musclos, los llagostins,los ostrons o l'oli tot regat amb
els vins de la Terra Alta, són altres dels privilegis que ens
ofereix un territori amb deficiències estructurals públiques,
especialment de transport.
Tot amanit amb la música de les jotes (sense castanyoles) i les cançons tradicionals i reivindicatives de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, Pepet i Marieta entre d'altres.
Les
bandes de música són un referent a les quatre comarques.
Originàries del segle XIX són generalment municipals i la seva
activitat té força rellevància a les festes ebrenques.
Les
primeres bandes de música van néixer al País Valencià i no és
difícil imaginar que territoris veïns compartim, llengua, cultura i
tradicions.
...Són
paisatges i colors,
són
pobles, cases i pedres
son
històries i son anys
són
els hòmens i les dones
Son
sentiments, són amors
Són
de la terra de l'Ebre
