EL BAIX EBRE
Un mosaic de diversitat entre el riu, el mar i la muntanya
Municipis de la comarca
L'Aldea, Aldover, Alfara de Carles, L'Ametlla de Mar, L'Ampolla, Benifallet, Bitem - Tortosa (EMD), Camarles, Campredó - Tortosa (EMD), Deltebre, Jesús - Tortosa (EMD), Paüls, El Perelló,  Roquetes, Tivenys, Tortosa, Xerta.
El Baix Ebre està situat a l'extrem meridional de Catalunya. Limita al nord amb el Baix Camp, la Ribera d'Ebre i la Terra Alta, a l'est amb el mar Mediterrani, al sud amb la comarca del Montsià i a l'oest amb la Terra Alta i el Matarranya.
Fotografies: Tortosa
El Baix Ebre està situat a l'extrem meridional de Catalunya. Limita al nord amb el Baix Camp, la Ribera d'Ebre i la Terra Alta, a l'est amb el mar Mediterrani, al sud amb la comarca del Montsià i a l'oest amb la Terra Alta i el Matarranya.
La
comarca està dividida en 14 municipis amb una superfície de 1.002,7
km2
 i
una població de 78.977 habitants amb densitat de 78,8 habitants per
km 2.
La més poblada de les Terres de l'Ebre,
.
La
bimil·lenària Tortosa, la Tortosa romana, és   la capital de
la comarca i de la vegueria, antiga divisió administrativa del
Principat de Catalunya territori
sobre el qual un veguer, autoritat delegada del comte o vescomte, i
posteriorment del rei, té  jurisdicció subsidiària en territoris
de l'església o baronies.
La
vegueria és  una institució del Principat de Catalunya, d'origen
medieval, vigent des del segle XII fins al  segle XVIII, quan van ser
substituïdes per corregiments, arran del Decret de Nova Planta del
16 de febrer de 1716, que abolia l'organització constitucional i
sobirana dels països de la corona catalanoaragonesa. i a la
Catalunya del Nord fins al  1790 amb la Revolució Francesa.
La
divisió per vegueries  que va adoptar la Federació d'Entitats
Excursionistes de Catalunya (FEEC) i que amb la Regió V, estan
incloses  el Baix Ebre, el  Montsià i la Terra Alta amb Tortosa com
a capital.
El
 riu Ebre és  l'espina dorsal de la comarca, vertebrador que la
recorre al llarg de 74 km  pels municipis de Benifallet, Xerta,
Tivenys, Aldover, Tortosa, l'Aldea i Deltebre i que es pot resseguir 
per aigua o bé  a peu pel GR99 anomenat Camí de l'Ebre.
El
clima
El
clima del Baix Ebre és mediterrani, amb una precipitació mitjana de
550 mm anuals llevat de la  zona dels Ports on la mitjana s'apropa
als 900 mm. Les temperatures mitjanes oscil·len  entre els 5º i els
11ºC a l'hivern i entre 20º i 25º C a l'estiu.
Parc
naturals
La
comarca té  dos parcs naturals: el Parc Natural dels Ports i el Parc
Natural del Delta de l'Ebre. Dos  paratges de gran riquesa
paisatgística, natural i de fauna que caracteritza les Terres de
l'Ebre amb una extensa xarxa de camins aptes o adaptats expressament
per als  aficionats a l'excursionisme, a viatjar o a descobrir el
paisatge a peu amb  bicicleta, a cavall  o navegant. 
La
gran àrea muntanyosa dels Ports (uns 800 km2) permet  dur-hi a terme
 activitats diverses. Un  paradís  per als amants de la natura, el
senderisme, els esports de muntanya o l'espeleologia.
Un
altre  dels grans atractius  naturals  de la comarca és el  delta de
l'Ebre, un dels paisatges  més sorprenents del Principat on es pot
gaudir del conreu de l'arròs i dels milers d'aus que o bé  s’hi
aixopluguen o s’hi  aturen en el  seu camí d'anada i tornada a
altres latituds.
Els
 monuments i les festes
Paral·lelament,
la comarca viu amb força  els monuments de la seva  mil·lenària
història i les seves tradicions com  Corpus o  la Mare de Déu del
Carme, les processons de Setmana Santa  o els romiatges a les ermites
que hi ha repartides pel territori. 
Activitats
econòmica
L'agricultura
continua essent una de les activitats més important  de la comarca
amb una part de la població dedicada  al cultiu de l'arròs, els
cítrics i l'horta. Ofereixen   productes  reconeguts arreu tant per
la seva qualitat com per la seva diversitat. Productes destacats per 
la Denominació d'Origen Protegida (DOP) i la Indicació Geogràfica
Protegida (IGP), que són la base de la cuina tradicional de les
Terres de l'Ebre i un dels seus principals atractius turístics.
El
sector que més creix és  el dels serveis, gràcies a l'augment del
turisme, mentre que el teixit industrial  està situat  en polígons
industrials que  són també  importants per al desenvolupament del
territori.
La
gastronomia
La
diversa  orografia del Baix Ebre permet una  oferta àmplia i
diferent a taula de les denominades de  km 0 amb productes de
regadiu,  especialment els cítrics i les cireres,  diversitat
d'arrosos (DOP del Delta de l'Ebre), peix, marisc... i podem
destacar    els musclos, els ostrons (ostres), les angules o la
tonyina, tot amanit amb l'oli d'oliva (DOP Baix Ebre-Montsià) i la
mel del Perelló,
L’estofat
de cabra, el porc senglar, l'ànec a la brasa o les peculiars
baldanes d'arròs. 
La
rebosteria té també té la marca aquelles terres i presenta  un
ampli repertori de postres. Cal esmentar especialment els típics
pastissets farcits amb cabell d'àngel (al forn Benaixes de Rasquera,
les garrofes del papa, les coquetes de sagí, els torrons de Xerta,
els cócs (de maçana, de brossa, de mel, borratxo), les capsetes,
les paracotes, el panoli o  les punyetes de Roquetes.
Serres
i muntanya
El
 Baix Ebre comparteix amb la Ribera d'Ebre , les anomenades Serra de
Cardó un sistema muntanyós de més de 30 km, de punta  a punta,
format per les serres de Cardó, Boix i Coll de l'Alba, amb inici a
Rasquera (Ribera d'Ebre) i final al Coll de l'Alba, per on passa
l'antiga via romana , a Tortosa (Baix Ebre).  Eclipsades pel  massís
dels Ports, les serres  de Cardó són les muntanyes amagades i  la
poca afluència d'excursionistes ha  fet que molts dels seus senders 
i fonts  hagin quasi desaparegut.
L'any
1617 es va inaugurar el Monestir Sant Hilari de Cardó. Un   un quart
de segle més tard va obrir  com a balneari fins al  1967. Aquest 
espai  durant la Guerra Civil va ser utilitzat com hospital de la
rereguarda de l'exercit republicà. El 1974 va ser adquirit per
l’empresa d’arròs
Nomen
 que hi va  posar en funcionament una
embotelladora d'aigua que va tancar  set any després. 
Entre
els anys 1981 i 1989, l'espai ha tingut tres propietaris, Netslé,SA,
  Abengoa, SA, 
i
la multinacional làctica Pascual, que continua essent-ne la 
propietària  amb el projecte de remodelar l’edifici  tot i que
després de 18 anys en continua  aturada la reconstrucció.
El
Parc Natural dels Ports  aglutina, sense cap dubte, les muntanyes més
importants de la comarca amb el Mont Caro (1.442,334 m).  Al massís
conflueixen Catalunya, País Valencià i Aragó i formen  part de la
xarxa europea Natura 2000 com zona de protecció d'aus i reserva de
la biosfera de les Terres de l'Ebre.
Els
Ports, a la vessant del Principat, ocupen  els municipis  d’Alfara
de Carles, Paüls, Roquetes i Tortosa al Baix Ebre, Arnes, Horta de
Sant Joan, Prat de Comte a la Terra Alta i Mas de Barberans i la
Sénia al Montsià.
Més
d'una quarta part del seus cims superen el miler de metres. Destaquen
 
a
la comarca del Baix Ebre: Caro (1.442,334 m), sostre dels Ports, de
les Terres de l'Ebre i de les comarques de Tarragona l'Espina (1.180,6 m ) i el Tossal d'Engrillo
(1.072,1 m ) aquests dos darrers estan compartits  amb la Terra Alta
Muntanyes
de Xerta
La Moleta (Alfara de Carles)
Tossa del Pedregal Negre
Roca Roja (Xerta)
La Tossa (Alfara de Carles - Xerta)
Tosses de Vences
Muntanyes
de Benifallet
Punta de l'Agulla (Benifallet)
Punta de l'Agulla (Benifallet)
Coll de Llevant
Coll de Llumaners
Coll de Miravet
Lo Coll Pelat
Collet del Rei
La Creu de Santos
Roca Folletera
Roca Foradada (Benifallet)
La Mola (Benifallet)
Roca dels Penjats
Roca Roja (Benifallet)
Moleta de la Sila
La Tossa (Benifallet)
Muntanyes
de Roquetes
La Barcina
Roca Blava
Mola del Boix (Roquetes)
Mola Cantando
La Caramella
Castell de l'Airosa
Mola Castellona
Catinell
L'Espasí
La Fortalesa
Coll de la Garrofera
Mola de Lloret
Mola de Matamoros
Roca del Migdia (Roquetes)
Les Mirandes
Mola del Boix (Tortosa)
Mont Caro
Mola del Moro
Els Pallers (Roquetes)
Pany del Migdia
Perepau
Mola Porquera (Roquetes)
Mola Rabosera
El Rastell
Roca Blanca (Roquetes)
Moleta Rodona
Moles del Roldorar
Roca Xapada
Muntanyes
d'Alfara de Carles
Roca Campanari
Tossa de la Canal del Rito
Cap de la Faixa Blanca
Mola Carrascosa
Tosses del Coll d'en Fuster
La Coscollosa (Alfara de Carles)
Lo Crespí
Punta de l'Edrera
L'Espina (Alfara de Carles)
Punta de Farrúbio
Mola de Lino
Punta de Marranya
Punta de la Miranda
La Moleta (Alfara de Carles)
Tossal de Montclí
Lo Pou Sec
Roca Puga
Tosseta Rasa
Tossa de la Reina
La Tossa (Alfara de Carles - Xerta)
Moletes de Venanci
Muntanyes
de Paüls
Lo Ganyol
Mola del Garí
Mola Grossa
Moles Llargues
Punta del Llóbrec
Roquer de Migdia
Moleta de les Canals
Moleta del Camp
Roquer del Morellà
Mola del Pau
Tossal del Puig (Paüls)
Punta de l'Aigua
Mola Rasa
La Tossa (Horta de Sant Joan)
Punta de la Vall d'Anali
Puntes de Vallmoll
Muntanyes
de l'Ametlla de Mar
Coll de Tormo
Roca del Llaner
Puig Moltó (l'Ametlla de Mar)
Tossal de Montagut
Lo Pla (l'Ametlla de Mar)
Roca de Vilaro
Muntanyes
del Perelló
Pic de la Bandereta
Mola del Boix (el Perelló)
Coll d'Ardit
Les Colladetes
Pic de la Figuerassa
Tossalet de la Granada
Tossal del Junc
Lloma de l'Espardenya
Turó de les Mosques
Puig del Parracoll
Punta del Pollo
Puig del Retor
Tossal d'en Rúbio
Tossa de Viamar
Muntanyes
de Tivenys
Punta de la Barca
Mola del Boix (el Perelló)
Paller del Bueno
Punta del Capello
Coll de Serra Mala
La Creu de Santos
Roca Foradada del Passador
Punta del Pollo
Punta Redona (Tivenys)
Punt Rodó
Punta de la Tossa (Tivenys)
Muntanyes
de Tortosa
Coll de l'Àguila (Tortosa)
Coll de la Mola (Tortosa)
Coll de Rajolers
Coll de Redó
Coll de Vaques
Coll Ventós
Collredó (Tortosa)
La Creu de Collredó
Roca dels Assucats
L'Enclusa (Tortosa)
Punta de Farrúbio
La Fortalesa
Puig de Mianes
Mola del Boix (Tortosa)
Mola Porquera (Roquetes)
Mola Porquera (Tortosa)
Mola de Punxó
Punta Redona (Tortosa)
Tossa de la Reina
Tossal de Tall Nou
Les Veles
Altres
muntanyes

