LA RIBERA D'EBRE


LA RIBERA D'EBRE
Porta de lo riu Ebre amb serres indòmites, bandolers i llegendes per descobrir

Municipis de la comarca 
AscóBenissanetFlixGarciaGinestarMiravetMora d'EbreMora la Nova, La Palma d'EbreRasqueraRiba-roja d'EbreLa Serra d'Almos(EMD)Tivissa
La Torre de l'EspanyolVinebre

La Ribera d'Ebre, que obre les portes de les terres ebrenques al riu Ebre en l’embassament de Riba-roja, cal gaudir-la pas a pas, sense presses per tots els racons que ofereix una comarca de contrastos, mantenint alerta els cinc sentits per alimentar el cos i l'ànima amb la remor del riu que la travessa de nord a sud i els vents de la muntanya amb l'olor de la fruita dolça del camps de conreu o per recordar la història que ens surt per qualsevol revolt del camí, amb un terreny amb un relleu accidentat que van saber aprofitar tres dels bandolers més famosos de la comarca Anton Jiménez, Currutaco; Joan Ambrós, lo Roget; i Pere Joan Barceló, lo Carrasclet; que tenien el seu refugi l'abrupte Pas de l'Ase.


La Ribera d’Ebre agrupa 17 pobles (14 municipis) amb capital a Móra d'Ebre, 825,29 km2, d'extensió i una població de 23.867 habitants nomenats riberencs alhora que ebrencs, com la resta d'habitants de les Terres de l'Ebre.
La comarca, que va donar nom a les quatre comarques ebrenques abans que es coneguessin com les Terres de l'Ebre, limita amb el Baix Ebre, la Terra Alta, el Segrià, les Garrigues, el Priorat, el Baix Camp i el Baix Cinca (Aragó).
El poblament de la Ribera d'Ebre es remunta al paleolític superior, a Vinebre i a Rasquera amb pintures rupestres d'època posterior, al terme de Tivissa amb els assentaments de les coves del Ramat, del Cingle i del Pi.
Ibers, fenicis, grecs, cartaginesos, romans,visigots, sarraïns, templers, carlins... han anat escrivint una història i uns costums que en molts casos encara perduren en vestigis físics o en les tradicions que s’organitzen durant l'any als mercats, fires i festes del calendari d'activitats dels municipis de la comarca riberenca.

EL CLIMA
El Clima riberenc té com a factor determinant la seva riquesa orogràfica. Amb un clima
mediterrani temperat que fa que la temperatura a l'estiu tingui una mitjana superior als 25 graus durant els mesos de juliol i agost i una mitjana anual de 15 graus. les precipitacions són irregulars i escasses. La boira és habitual a l'hivern
La vall del riu i la cubeta de Móra presenten un microclima on les temperatures, tant la calor com el fred, són més intenses que a les vessants muntanyoses.

EL RIU EBRE
El patrimoni natural de la comarca se centra en el riu i tot volta al seu entorn.
L'Ebre, que ha esculpit paisatges, s’estén al llarg de 40 km de nord a sud, amb els municipis de la comarca a banda i banda la qual cosa fa que sigui un espai de trobada i canal de comunicacions, per on han de circular persones, mercaderies i i, a la vegada, hi hagi un intercanvi de cultures que hi han deixat la seva petjada.

L'AGRICULTURA
Els regadius han convertit importants zones de secà en terres fèrtils on predomina la fruita dolça. Cal destacar la producció de préssecs vermells, cireres i peres amb una producció superior als 20 milions de quilograms. El municipi d'Alcanar produeix el 50% de cítrics de Catalunya. Destaquem la varietat de taronja Nàvel.
Darrerament, les noves varietats com la nectarina o el préssec pla, a poc a poc, van guanyant terreny tot i que des els inicis del segle XX la indústria energètica ha anat reduint els conreus de regadiu.
El cultiu de l’oliva, l’ametlla i el vi, que es comercialitza sota la denominació de Montsant, són altres elements dels sectors productius de la Ribera d'Ebre.

PATRIMONI HISTÒRIC I LLEGENDES
Al valor paisatgístic de la comarca cal afegir el patrimoni històric, les llegendes com les dels dips, vampirs senyors dels capvespres que transiten per la serra de Llaberia. Llegendes com les del tresor del temple, els gossos sobrenaturals o els albiraments als voltams de la vila de Tivissa, les fogueres de Sant Antoni, són part de les llegendes que arriben fins i tot a la batalla de l'Ebre.
La Ribera és una comarca amb una forta personalitat. A a les llegendes destaca la jota con ball autòcton que antigament es ballava durant la festa major.

LA INDÚSTRIA
La indústria, que com antecedent a la destil·lació d'alcohol i fabricació d'aiguardents durant els segles XIX i XX, se centra ara en el sector energètic amb les dues centrals hidroelèctriques de Riba-roja d’Ebre i Flix, i la central nuclear d’Ascó amb dos grups reactors, el d'Ascó I (1984) i Ascó II (1986) amb una potència de 1.032,5 MW i 1.027,2 MW, respectivament que utilitzen l’aigua del riu per a la refrigeració. El sector químic també és present a Flix i Móra la Nova.
El sector industrial es complementa amb el tractament de la pell, la fusta, el metall i l'alimentació que estan també arrelats a la comarca.
Ja en menor quantitat, però també presents i a tenir en compte, el sector artesà que se centra, principalment a les poblacions de Rasquera i el Perelló on són nombrosos els artesans que confeccionen cabassos, senatxos, catifes trenant la palma del margalló i els terrissaires de Miravet amb la fabricació de pitxells, cànters, gerros...

VESTIGUIS DE LA BATALLA DE L'EBRE
La Guerra Civil Espanyola ha deixat també la seva negra petjada i a la comarca es conserva el patrimoni més important de la Batalla de l'Ebre amb els castells de Móra i Miravet, els refugis de Flix i de Benissanet, les trinxeres de Berrús o el búnquer de Regués, entre d'altres.

LA CUINA RIBERENCA
La cuina típica riberenca és casolana amb personalitat: sopes de pa, escudelles de llenties amb arròs, cassoleta del tros amb bacallà, cansalada, patates amb verdures del temps, la clotxa, la coca de recapte, flors de carbassera, la coca d'estropatxos o de recapte (pa, ceba  i pebre vermell típic de Móra d'Ebre), les anguiles, las coques de cireres, els pastissets o panadons, els farinosos de Tivissa... tot regat amb vins de Damós, Serra d'Almos o Vinebre o la ratafia de Rasquera.
Formatges, embotits, mel, olives, olives i fruits secs formen també part de la gastronomia de la comarca.

EL TURISME
La millora de les comunicacions tant per carretera com per tren, aquesta darrera molt deficitària, que està costant suors i llàgrimes als ebrencs que lluiten per millorar-la, va poc a poc guanyant terreny amb l'arribada del turisme sobretot l’anomenat turisme actiu, tant del país com de la resta del món.
Senderisme, muntanya, escalada, per les muntanyes de Tivissa i Cardó, la serra de Llaberia, la Picossa, el Tormo o la serra de Cavalls, el cicloturisme, la navegació fluvial per l'Ebre, les rutes culturals són, de moment, les activitats amb més incidència a la comarca, a les quals s'uneix la visita als escenaris de la batalla de l'Ebre.
El turisme de tast d’olis i vins i l’observació d'aus són activitats que es van consolidant en un moment d'esplendor de l’enoturisme i la gastronomia.
La visita durant la florida dels arbres, dels ametllers i de fruita dolça són una de les noves ofertes de la comarca que fins no fa gaire tenia com màxima atracció la presa del pantà de Riba-roja.
Els nuclis antics de Tivissa i Ascó, Vinebre, el patrimoni històric de Flix, la ruta literària de Benissanet, el poblat ibèric de Tivissa són alguns del itineraris guiats dels quals es pot també gaudir en les estades a la Ribera d'Ebre.
Interessant la visita a l'església arxiprestal de Sant Jaume de Tivissa. Sobre les voltes del vell temple es va construir la nova església la qual cosa fa que una església quedi dins de l'altra.
També cal destacar el castell carlí de Flix, el castell medieval de Miravet i el castell de Móra d'Ebre d'origen islàmic.

SERRALADES I MUNTAYES
Amb l'acurada informació d'Hermenegild Carreté, en Kildo, frisava per conèixer les muntanyes de la Ribera d'Ebre i més concretament la serralada de Tivissa que tot i haver visitat la senyorial vila, envoltada de misteris pendents d'escatir, no l'havia trepitjat encara,
tot i haver seguit en dues ocasions competicions d'escalada. Aixó converteix la vila de Tivissa en la meca dels esports de muntanya de la Ribera d'Ebre,.
Les muntanyes riberenques tenen un relleu força accidentat tot i que l'alçada dels
cims no arriba als mil metres, tenen com a sostre la Xàquera o la Creu de Santos (942,3 m ) vèrtex que comparteix amb la comarca veïna del Baix Ebre.
El senderisme i el ciclisme són alhora una important oferta de la comarca per la qual discorren tres etapes del Camí de l'Ebre (GR-99) o el Camí de Sirga, camins utilitzats pels sirgadors quan estiraven els llaguts pel riu.

Muntanyes de Tivissa - Vandellòs
Les Muntanyes de Tivissa-Vandellòs. L'espai està dividit en dues unitats orogràfiques: les muntanyes de Tivissa (a l’oest a l'interior) i les de Vandellòs (a l’est al litoral). 
Les parets d'ambdós serres especialment la de Tivissa son un paradís pel amants de l'escalada. 

Serra de Cardó
La Creu de Santos (942,3 m.) a la serra de Cardó es el sostre comarcal

Serra de les Crestes de Faro
La serra de les Crestes de Faro està situada al terme municipal de Flix, amb una altura màxima de 269,9 m.

Serra del Masos de Flix.
La serra dels Masos de Flix està situada als termes municipals de Flix a la Ribera d'Ebre i el de Maials a la comarca del Segrià, amb una altura màxima de 320,7 m.

Serra de Montvià
La serra de Montvià éstà situada al terme municipal de Flix, amb una altura màxima de 143,4 m.

Serral Pla
El serrall Pla està situada al terme municipal de Flix, amb una altura màxima de 251,9 m.

Serra de les Planes 
La serra de les Planes està situada als termes municipals d'Ascó i Flix, amb una altura màxima de 151,1 m.

Serra de Puntils
La serra de Puntils està situada al terme municipal de les poblacions d'Ascó i Flix, amb una altura màxima de 280.5 m.

Serra de Valldemnes
La serra de Valldemnes està situada al municipi de Flix, amb sostre al cim de la Punta Vall de Sanç (286,5 m.).

Serra de Valldenoses
La serra de Vallfenoses està situada al terme municipal de Flic, amb una elevació màxima de 377,5 m.).

Serra de les Veremusses
La serra de les Veremusses està situada al terme municipal de Flix, amb una altura màxima de 298,8 m.)