L'empatia
de l'Hermenegild
Carreté Bisbal (1926-2014), en “ Kildo ”, per aquest indrets
de Catalunya i especialment per les seves muntanyes, es un dels
“culpables” que, després de llargues converses, al seu
“campament base” a Arnés, m'agarrés lo seu enamorament per
conèixer aquelles terres llunyanes del sud de Catalunya i que
enguany decidís calçar-me les botes, arreplegar la
motxilla i tot el fato necessari per trescar i xalar per
les muntanyes del Montsià, seguim els seus lligallos i planes
amb l'objectiu de conèixer a fons los seus escenaris.
També
em cal agrair el treball de l'historiador canareu Joan B. Beltran que
em va orientar amb el seu llibre “ Els encanteris de la
serra de Montsià ” i en Pep Carcellè i Freixas que amb
les seves publicacions sobre " El parlar de la Ràpita
llengua i país " m'ha ajudat a ficar el nas en
lo parlar d'aquelles Terres, sense oblidar la M. Carmen
Querat Tomàs que amb el seu llibre de receptes ha completat
l'experiència personal recollida als meus viatges a aquelles
terres,
A
l'hora de triar per quina de les quatre comarques començar: la Terra
Alta, lo Baix Ebre, la Ribera d'Ebre o lo Montsià, pos no
he dubtat a fer-ho per aquesta darrera, sia per motius de
vivències personals, sia per que s'hi alça un cim important
per los Països Catalans, lo Tossal del Rei (1.349,8 m)
vèrtex de la qual s'enllacen lo Montsià (Principat de
Catalunya), lo Baix Maestrat (País Valencià) i lo Matarranya (a la
Franja de Ponent-Aragó).
Manuel Cabanillas
